Un dels elements més característics de la l'etapa d'educació infantil és la globalitat metodològica dels aprenentatges. Això es podria traduir en un sempre es treballa tot. De fet, és així com vivim: no apliquem de manera separada les diferents habilitats i destreses de què disposem, ni els diversos coneixements que tenim.
Per poder educar en la globalitat ens agrada partir de problemes. Quan plantegem activitats o dinàmiques a l'escola les iniciem, sovint, de situacions que necessiten una solució. Aquest plantejament transforma l'aprenentatge en un repte que els nens han de superar. Des del punt de vista cognitiu no hi ha res més satisfactori que aconseguir solucionar reptes ja que et demana adaptar-te a la situació que se't planteja, a aprendre dels errors i a ser constant en l'esforç. Al posar en marxa tots aquests recursos mentals reorganitzem esquemes de pensament i ampliem les eines de què disposem.
És per aquest motiu que moltes vegades no diem veritats absolutes als nens, sinó que els desafiem amb un problema perquè observin, reflexionin i prenguin decisions. Acceptar el que els hi és dit no produeix un aprenentatge significatiu. El creixement cognitiu no és emmagatzemar dades sinó recordar aquelles experiències que ens van permetre créixer com a persones.
Finalment, també tenim en compte tres elements claus: els nens han de veure que són capaços de fer-ho, encara que sigui difícil, per no generar frustracions; els nens han de gaudir d'un alt grau d'autonomia per poder aplicar les conclusions a les que hagin arribat; i han de mantenir interaccions a diferents nivells, així es senten recolzats i connectats.
Iñaki Brosel i Goiricelaya
Educació Infantil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.